L'ARQUEOLOGIA

Un capitell
A la sagristia del santuari es conserva un capitell exempt, molt mutilat i deteriorat, amb bac i collar,  decorat amb una ornamentaci� vegetal que segueix la l�nia d'abstracci� de la f�rmula corintia. En cada cara del capitell es disposen tres tiges molt planes que a la part superior desenvolupen un fol�ol que es vincla cap a l'exterior; damunt d'aquests fol�ols, i coincidint amb els angles i el centre del capitell, es disposa un altre nivell de fulles que s'adossen al bloc. La caracter�stica principal del capitell s la simplicitat juntament amb la tend�ncia geom�trica de les formes.

Aquest capitell va ser reutilitzat com a material constructiu de la casa annexa al santuari i es va recuperar durant les obres de consolidaci�. Pel fet de localitzar-se dins
l'�mbit de l'antic monestir cistercenc hom ha suposat que degu provenir d'aquest conjunt. Hem d'emmarcar el capitell dins les dates de la construcci� del monestir, concretament al final del segle XII o potser dins d'alguna etapa d'ampliaci� no posterior a la primera meitat del segle XIII.
 



Una imposta

Un altre element que va sorgir del farciment de la casa annexa al santuari durant les obres de restauraci� i que s'ha de relacionar amb el capitell anterior, i per tant amb el monestir cistercenc de la Bovera, s un element arquitect�nic
mutilat del qual no es pot afirmar si es tracta d'una imposta o d'un fragment de cornisa; el bloc, que presenta una mica de volada, dibuixa un cavet o copada, dins el qual s'inscriu una decoraci� animal, concretament dos caps de b�vids enfrontats. La dataci� d'aquesta pea s'ha de situar al final del segle XII i dins les dates de construcci� del monestir.
L'�s de testes animals i fins i tot humanes com a decoraci� exclusiva d'elements arquitect�nics no s tan usual en el rom�nic com ho
s  la decoraci� vegetal o geom�trica; al museu de Guimer� es conserva una imposta procedent del monestir cistercenc de Vallsanta.