LES OBRES DE RESTAURACI DE LA BOVERA

En el decurs de lany 1986 es fu una remodelaci a fons de la gran casa annexa a lactual esglsia de Santa Maria de la Bovera, segons el projecte de larquitecte reusenc Joan Figuerola i Mestre. Lobra es dugu a terme grcies a un ajut substancis de la Generalitat de Catalunya i a les aportacions voluntries i annimes, tant en diners com en materials de construcci sobretot en treball voluntari (joves), de molts guimeranencs de naixement o b dadopci. Entre tots fou possible de salvar de la runa total el gran casal annex a lermita i de consolidar aix peces arquitectniques de gran vlua histrica.

Lenderroc de les parets afegides i dels envans recents de els lantiga casa de lermit de la Bovera ha perms plantejar la pregunta per la configuraci del primitiu  monestir de monges cistercenques que, arribades de Vallbona, van fundar la comunitat monstica a la segona meitat del segle Xll, i, ms en concret, a finals de segle. De fet, seria necessari fer prospeccions al subsl actual de la casa i de lesglsia per resoldre lenigma ms important: la situaci i les dimensions de lesglesiola romnica primitiva. Laltre problema que safegeix unit a aquest, deriva dels canvis constants de fesomia en la histria  del Santuari.

Es fa difcil de refer, pas a pas, el procs seguit per les edificacions durant set-cents anys de destruccions i reconstruccions. La modificaci ms substancial es produ durant  el segle XVIII. Lany 1726 lesglsia romnica fou desfeta per tal  de bastir lactual ermita. En fou el constructor Ramon Nicolau,  mestre dobres de Guimer. Encara, lany 1799 fou aprovada la renovaci de la casa dels ermitans, projectada per Francesc Albareda, arquitecte de desglsia de Mald. Aquestes i altres noticies es troben en el llibret admirable de mossn San Capdevila, illustre historiador dels monuments guimeranencs, que fou publicat a Tarragona lany 1929 (reimpressi facsmil lany 1982 pel Patronat de la Mare de Du de la Bovera) amb el ttol El Santuari  de la Bovera. Aquesta obra s prou important, tot i la seva brevetat, doncs es de la poca informaci histrica que es conserva. Larxiu monstic de la Bovera pass a Vallsanta primer, i posteriorment al Pedregal i a Sixena, on fou destrut lany 1936.


Lesglsia actual

El contracte de construcci de lesglsia actual s reportat per mossn San. Shi llegeix que el constructor aprofitar la obra de la Iglsia Vella i lo tros que sia menester adoveli de la casa y capella de Nostra Senyora per lo mbit y terreno sud-oes de la Iglsia nova. Aquesta descripci podria correspondre a les tres edificacions que hi havia a la Bovera en aquell moment: lesglsia romnica, la casa de lermit i la capella.
El lloc daquesta petita edificaci al costat de lalzina era lexterior de lesglsia romnica tocant al presbiteri, mentre que lalzina o, millor, el que quedava de la fusta del tronc va ser aixoplugat en lhabitaci entrant a m dreta de lesglsia actual. Per tant, hem de suposar que ledificaci de lesglsia neoclssica supos la desaparici de lesglsia romnica, la mutilaci de la casa de dermit i la desaparici del petit oratori, si s que lhem didentificar amb lanomenada capella de Nostra Senyora del dit contracte de construcci.
A les parets exteriors de lactual edifici es poden veure encara moltes pedres amb senyals de picapedrer (poca gtica) i carreus ms rstecs i mal tallats pertanyents a lesglesiola romnica. Els carreus aprofitats de la faana van ser repicats de nou per uniformar tot el frontispici. Fins i tot a la paret de llevant, a uns dos metres dalada, hi ha fragments dun rellotge de sol gravat a la pedra. Dintre lesglsia actual es conserven dues peces antigues: un peu daltar del 1740 (primera capella entrant a m esquerra) i la lauda sepulcral de Bernat Fayet, rector de Guimer i fundador dels beneficis de la Bovera, mort el 1719 i traslladat a la nova esglsia lany 1731.


La torre de defensa

En segon lloc, estudiem el conjunt format per la torre de defensa (ben visible desprs de lultima restauraci), que form part de la casa engrandida al seu voltant, i el porxo gtic, alineat actualment amb el frontispici de lesglsia. Sembla que la part ms antiga daquest conjunt s la torre de defensa o de guaita, la qual presenta un petit gruix de pedra que sobresurt per tres costats (nord, oest i sud) i que s la base de ledificaci, ja que aquesta est assentada directament damunt el fiter. Podem suposar que aquesta torre-casa era ms o menys quadrada amb unes parets dun metre de gruix (es conserva ntegre el llen de ponent i un fragment del llen de migdia) i amb cares bones de pedra picada, tant per la part de dintre com per la part de fora. A aquesta primera torre-casa, hi correspon una porta petita i ben adovellada que mira a ponent i una cisterna situada a langle sud-oest. La porta s de punt rod. Apareix en el plnol amb la lletra D.


La torre-casa

Daltra banda, mirant a migdia hi ha una altra porta daccs a la torre-casa, en aquest cas una porta doble: es tracta de dues portes de punt rod superposades, lexterior de les quals continua exactament la lnia de construcci del llen de paret de la torre- casa. Aquesta porta t un dibuix de pedra trencat a laltura de larrencada de larc amb un motiu geomtric (fris de puntes de diamant?). Com que aquest dibuix sembla continuar cap a la porta interior, dedum que es tracta dun nic mdul constructiu.

Aquesta doble porta era laccs principal de lantiga torre-casa i estava situada al centre de la paret sud de ledificaci. Per aix, van construir la paret de lesglsia del segle XVIII (el mur occidental) damunt o b aprofitant la gran paret oriental de la torre-casa. Notem, en aquest sentit, que la porta D s parallela, en la seva orientaci, a la paret de lactual esglsia. Finalment, pel cant nord, i amb un escaire particular, es conserva un fragment del llen de mur de la torre-casa, suficient per fonamentar lexistncia daquesta edificaci petita de superfcie (uns 20 m.2), amb unes parets dun metre de gruix, de 6 o 7 m. daltura, amb planta baixa o entrada i un o dos sostres, amb espitlleres (una de les quals sembla entreveures a la paret nord, vora langle oest) i sistema de recollida daiges pluvials canalitzades a la cisterna descrita, amb dues portes daccs exterior (la de ponent, lletra D del plnol i la doble porta de migdia, dilatar B del plnol), i una possible porta daccs interior a lesglesiola romnica.

Obres del segle XVIII
Aquesta construcci que hem anomenat la torre-casa, erigida de manera ferma i consistent, amb carreus slids i ben tallats, de forma entre quadrada i rectangular, s de dataci problemtica. Ens inclinarem a pensar que fou erigida a la segona meitat del segle XIII, en un estil romnic de transici o tard. La torre- casa descansa sobre el punt ms alt del tur de la Bovera, all on la roca calcria s ms sobresortint. Hem de suposar, per tant, que lemplaament es correspon al de lantiga torre de guaita edificada en ple segle XII (?) i que serv per aixoplugar les monges que lany 1190 ja habitaven a la Bovera des de feia uns quants anys (pels volts del 1175?) fins que, segons afirma mossn San Capdevila (El Santuari de la Bovera, 11-12), Pere de Trrega bast les dependncies monstiques, entre les quals cal incloure probablement lesglesiola romnica.


El porxo gtic
El porxo gtic (lletra C del plnol) es drea a migdia davant lentrada principal de la torre-casa i en parallel irregular amb la paret sud daquesta. Consistia originalment en quatre arcs de mig punt, recolzats en cinc columnes. Dues de massisses als extrems i tres de compostes al mig (amb un feix de quatre columnetes com a sustentaci dels arcs per cadascuna de les tres columnetes). Quan lesglsia actual va ser edificada en el segle XVIII, es va suprimir la darrera columna, pel cant est, que era parallela amb la de laltre extrem i es va esbotzar larc que hi descansava. Posteriorment, aquest arc va ser cegat. La construcci daquest magnfic porxo gtic, esvelt i original, an aparellada amb la reconversi de tot el complex. En efecte, les tres mnsules gtiques existents a la paret que discorren parallelament els arcs, afilerades verticalment amb les tres columnes compostes, indiquen clarament que es guany un trvol com a espai til (uns 40 m.2). Daltra banda, sobr una nova porta (lletra E del plnol) que comunicava amb una sala on hi havia una o ms voltes de pedra: entrant per aquesta porta a ma dreta, a la paret de la torre-casa, hi ha un buidat a la pedra que ho indica. Es difcil dibuixar aquesta ampliaci amb exactitud (com tancava pel cant nord?), per sembla ser que la idea de la torre-casa, defensiva, sabandon i sadopt un punt de vista ms residencial. Es volia construir una gran i bella residncia amb uns espais amplis i obrint ledificaci al sol i a la vall del Corb. Les tres finestres situades damunt el porxo gtic semblen reforar aquesta impressi: la del cant de ponent sorprn per el elegant rebaix en la pedra, el cap hum que la corona i els signes a banda i banda deis muntants.


Els escuts del porxo

La caracterstica ms notable del porxo gtic sn els escuts esculpits als capitells actualment visibles de les columnes i a les pedres dels arcs. Hl trobem nou tipus descuts. El ms freqent s el dels Rocabert, que apareix 6 vegades als capitells i 18 vegades als arcs. Lescut dels Alemany apareix 6 vegades als capitells. Lescut dels Guimer noms apareix 4 vegades per sempre en un lloc dhonor. Tot seguit, reprodum els diversos escuts:

El terme ms enll del qual no podem anar de cara a la dataci del porxo gtic s el 1371, any en qu es casen Aldona de Castre i Alemany, senyora de Guimer, i Bernat Galceran de Pins i de Fenollet, vescomte dIlla i Canet. Aquesta data suposa larribada deis Pins al senyoriu de Guimer. El fet de no trobar el seu escut al porxo de la Bovera indica que no podem ultrapassar el 1371. Per laltre cant, trobem lestel dels Castre i aix significa que no podem baixar ms de lany 1343, quan Francesca Alemany, senyora de Guimer, es casa amb Felip de Castre i de Saluzzo. Aquestes dues dates (1343 1 1371) tanquen un perode en el qual la presncia de Gueraua de Rocabert, vdua de Guerau Alemany des dei 1326, es fa palesa en els afers de Guimer (a tau dexemple, la construcci de Santa Maria) fins a la seva mort, ocorreguda lany 1354. Aquesta presncia important de la gran senyora de Guimer durant el segle XIV es completa amb lescut dels Guimer, senyors de Ciutadilla, amics i protectors del monestir de Vallsanta. Notem que Agns de Guimer ser dabadessa de Vallsanta des del 1349 al 1353 i que Berenguera Alemany ho havia estat des del 1337 al 1349. Beatriu dErill ho  ser des del 1353 en endavant. Aquestes dades ajuden a situar la el construcci del porxo gtic de la Bovera a mitjans del segle XIV.


Construcci duna torre damunt de les parets de lesglsia

Per completar les aportacions de la Baixa Edat Mitjana a larquitectura de la Bovera, hem desmentar la construcci duna torre assentada damunt les parets de lesglsia romnica, tal com consta en la documentaci (un esborrany i uns captols) aportada per mossn San Capdevila (El Santuari de la Bovera, 14-17). Aquest illustre historiador parla del campanar de la Bovera, per marca en les reformes que Felip Galceran de Castre-Pins, anomenat El Bo (1428-1442? o 1464?), dugu a terme en el Santuari.
Segons sembla, fou aquest personatge, antic pelegr a Terra Santa (1421), el qui fu construir la que podrem anomenar torre de lesglsia per distingir-la de la torre-casa, ms antiga, i que havia quedat desfigurada ran de les reformes a mitjans del segle XIV.
Aix, doncs, el 1438, dos mestres de cases aragonesos, els Ferran Llopis i Joan Miquel, aixecaren una torre, la qual, entre lalria de lesglsia i la part que havien dalar, tenia cinquanta palms, palm de cana amb els angles de pedra picada i les parets de pedra i dargamassa. Es tracta, per tant, duna notable construcci que aprofita lesglsia com a base, amb unes parets de uns tres pams i amb dos sostres. La pedra per construir-la ha de sortir de les runes anteriors (la pedra qui ara ja s fora dobra) i, si no nhi ha prou, de les pedres de la casa e parets de la casa barrera, s a dir, de la torre-casa esmentada i del dos (la barrera) o tanca que devia envoltar el conjunt dedificis. Aquestes disposicions donen a entendre que la Bovera torna a ser considerada des del punt de vista militar i defensiu i que sabandona la concepci residencial del segle anterior. Daqu que les necessitats monstiques passin al darrer lloc (i amb elles el Santuari com a tal) de cara a les vicissituds dun segle ple de daltabaixos poltics i socials com fou el segle XV. A finals de segle, la degradaci de lantiga torre-casa era tan gran que el vicari general de larquebisbat va haver descriure a Guimer demanant que la gent dei poble contribus a la seva restauraci.
La torre de lesglsia i lesglsia romnica desapareixen lany 1726, quan senderroquen per bastir lesglsia actual.