ELEMENTS ROMNICS DE SANTA MARIA DE LA BOVERA

El santuari de Santa Maria de la Bovera s un edifici  barroc format  per lesglsia i la casa de lermit,  dins el qual es conserven algunes estructures corresponents als vells edificis medievals, com la part baixa dun edifici rectangular, en el qual  sobre a la faana de ponent una porta adovellada darc de mig punt.
Aquest edifici, amb un aparell de carreus  rectangulars ben tallats, podria correspondre a una torre o a alguna altra dependncia de lantic monestir. s a ponent on es devia aixecar lesglsia monstica primitiva.

El ms interessant que resta de lantic monestir, per, s un porxo situat al nord de ledifici esmentat. s format per quatre arcs suportats per columnes de fust quadrilobulat, amb els capitells i les bases dividits en quatre elements.
La columna de lextrem de llevant s adossada a un pilar, mentre que larc de lextrem de ponent, abans de la seva restauraci, era molt alterat i arrencava directament del mur, la qual cosa palesa una  modificaci del porxo en aquest sector.
Aquest  fet no permet saber si el  porxo sallargava cap a aquesta direcci. Les columnes sassenten sobre un podi baix, que als extrems sinterromp per formar dos passos, que no sabem si corresponen a lobra original.
Per la seva tipologia aquest porxo pot assimilar-se a un porxo claustral, tot i que el ms probable s que es tracti del porxo duna galeria nica que funcionava com a atri dels primitius edificis medievals.

Els elements conservats a lantic monestir cistercenc de la Bovera sn escassos, per posen en evidncia una certa sumptuositat en la composici arquitectnica del primitiu conjunt que, en determinats aspectes, com lausteritat en el treball dels capitells, evoca la soluci formal de porxos claustrals com el de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i en la construcci dels fusts es relaciona  estretament amb el claustre de Sant Miquel dEscornalbou, construts al segle XIII, en un moment desgotament dels repertoris formals altmedievals i danunci de les formes compositives gtiques.

El porxo que ha restat de lantic monestir de la Bovera, com ja sha dit, per quatre arcades sostingudes per cinc columnes, tres exemptes i dues adossades a les columnes que sn sustentades per unes bases de tipologia rectangular seguit de dos tors, el inferior continus, que emmarquen una Esccia. Dels angles del plint surt una  mena de gafet o grapa que suneix amb el particularitat,  malgrat que no s estranya es de tipologia tica (Sant Pau del Camp, catedral  Cugat, Santa Maria de lEstany), que sembla que t una gran acceptaci dins la zona lleidatana.

El segon capitell  en la cara frontal  disposen descuts amb el smbol herldic de la famlia Alemany, senyora de Guimer des del segle XII fins al XIV.
En el capitell de la tercera arcada i dins  dun escut es disposa, en relleu, la lorde de Sant Benet. En les cares frontals i  en la columna adossada de la dreta hom hi ha forma un xic barroera, el smbol herldic dels Alemany sense escriurel dins el  camper.
Els  senyals herldics tamb es troben al proper monestir de Vallsanta, fundat a mitjans del segle XIII, tamb hi ha profusi de smbols dels Alemany i els Guimer.