La fortalesa de Guimerà va néixer al segle Xl com un fortificació de la xarxa fronterera que els cristians establiren en la seva progressiva expansió cap al sud-oest. Poc a poc el castell va anar ampliant-se i s'adequà a les noves funcions residencials que progressivament el convertiren més en un edifici d’explotació
agropecuària del seu entorn encara que no va perdre el seu valor militar, cosa demostra
da per la seva participació en conflictes bèl·lics del segle XIV o XVII. De fet, va ser durant la primera Guerra Carlina quan va patir la més forta destrucció. A partir de llavors comença un procés d’espoli que va acabar l’any 1971 quan passar a propietat de la Diputació.

En 1973 i 1984 s’efectuaren intervencions puntuals de consolidació de la torre, les quals si bé van consolidar l'emblemàtica estructura
, van destruir tota l'estratigrafia existent a l’entorn del principal edifici.


L’any 1990 l’ajuntament de Guimerà sol·licita l’arranjament definitiu de la fortalesa que domina la població per tal de completar la visita d’aquells que venen a gaudir de la singular població.



Planol de les fases constructives del Castell de Guimerà
(Institut d'Estudis Ilerdencs). (230K)


Obres al Castell de Guimerà a les acaballes del s. XVI: El Portal del Vescomte d'Évol (Miquel Angel Farré i Targa a la revista URTX) (143 KB).
 


LES EXCAVACIONS

 
Les excavacions fetes a les restes del Castell de Guimerà foren realitzades  amb tres campanyes i comprenien tres fases:
1. Delimitació dels sectors i àmbits de la fortalesa i localització de les estructures conservades
2. A
ssessorament i seguiment del projecte arquitectònic de consolidació i accessos
3. E
xcavació de les habitacions i estructures localitzades per completar el coneixement i evolució de la fortalesa.
Durant la primera campanya de 1990 a 1992 es va engegar la primera i tercera fase. En la segona, 1994-1996 es va portar a terme la segona fase, i en la tercera campanya 1997-1999 s'han acabat amb els treballs de la tercera fase i s'han consolidat totes les estructures aparegudes.
 

PRIMERES CAMPANYES
Els resultats obtinguts els podem resumir:

-
recuperar les dimensions parcials del primer castell, corresponent al període romànic (s. Xl-Xlll),
-
 el límit de la fortalesa gòtica (s. XIV-XV),
-
 les modificacions de la moderna (s. XVI-XVIll)
-
 i les darreres alteracions i espoli del segle XIX i XX.

Restes de l'escala monumental d’accés a la planta superior i l’enllosat del pati central, completen el conjunt.
Seguirien les estructures de l'exploració de la tercera fase, normalment en la planta baixa: hi són tres cups de vi i quatre dipòsits de gra de forma rectangular.
 
Restauració
Dels darrers treballs podem destacar la localització de la primitiva rampa d’accés que en tres zigazagues puja des del nivell de l'església fins al de l'entrada del castell. Està conservada en alguns trams, cosa que permet reconstruir el seu recorregut original. El terra era format per pedres allargassades que avui es combinen amb el nou ciment utilitzat per indicar el camí recuperat en aquells sectors on era perdut el terra original. L'estructura de la construcció correspon a la rampa del segle XVI, associada al baluart de parets atalussades que defensava la fortalesa pel costat sud-est i que dominava perfectament a aquells que pugessin pel camí indicat fins a la porta del castell situada en la part sud.
Altres treballs  han permès descobrir l'habitació construïda en el baluart indicat, així com estudiar el procés constructiu de la muralla i de la preparació del paviment de lloses rectangulars que formava el terra de tota la cambra. S'ha localitzat una volta que cobreix el nivell inferior de l'àmbit meridional d’aquesta dependència.

PROCÉS D'EXCAVACIÓ 1997-1998

Excavació de la rampa d'accés al castell. S'han contrastat dues entrades al castell. Una provenint de la  plaça de l'església, a l'est de la fortificació i la segona amb origen al carrer de Montseré .
S'ha
trobat per sota de la construcció de la rampa d'època moderna (s.XVI) un nivell inferior, d'època medieval que també faria la funció de facilitar l'accés a la plataforma principal. El traçat localitzat del segle XVI està fet d'un empedrat. El medieval era de terra premsada que varia segons la seva relació amb la roca natural.
Si l'entrada natural era per la part nord, puja
nt pel camí de la vall i als peus de les muralles s'hi entraria per l'entrada a l'actual carrer de Montserè, on hi hauria un portal d'entrada per entrar al peu del castell. Aquest camí seria la pujada al castell amb cavalleria o al seu moment amb carruatges.

La planta baixa de la torre

La planta baixa es trobava segellada des de la restauració realitzada l'any 1984.

Per sota dels materials del s.XIX, apareix tota una estarigrafia corresponent a diferents moments d'enderroc de la torre
. Un estrat compost de teules i guixos i  per sota una gran capa formada per grans blocs de pedra (del farciment dels murs). 

Descoberta d'elements ibèrics
Dos grafits en la cara interna dels murs d'elevació de la torre a uns dos metres del paviment.
a) un es una figura antropomorfa esquemàtica, amb les cames i braços oberts.
b)
l'altre un rectangle fraccionat per línies verticals i horitzontals.
L'excavació del fons va permetre i identificar un estrat d'època ibèrica just per sobre de la roca natural
.



CAMPANYA DE 1998-1999

L'objectiu era recuperar les estructures i estrats de la plataforma principal d'enlairament del Castell al sondejar l'exterior nord de l'edifici. (cantonada de la muralla nord-occidental, just en el seu contacte amb l'entrada al carrer de Montseré) a fi de conèixer el lligam de panys de muralla i l'entrada per aquests sector.
Al fons apareixeran materials d'època baix medieval, bàsicament  de ceràmica reduïda.

Es va
documentar una menjadora de bestiar; restes d'un revestiment de guix amb la funció de anivellar el mur i de servir al mateix temps de plataforma d'alimentació; presència d'un entramat relacionat amb la funció de menjadora; s'utilitzava com a  pavimentació la roca natural.
Un  espai rectangular que podia formar part de les cavalleries i estable.


La Cisterna

En la darrera campanya es va situar la cisterna al mig d'una dependència prop de les restes de l'escala noble. Es va localitzar un paviment de lloses de pedra sorrenca i el que seria la boca d'entrada a la cisterna de la fortificació i el seu extradís.
A
l'interior s'observa una volta feta amb pedres de litologia calcària col·locades de forma vertical i unides amb morter de molt bona qualitat. Es tracta d'una cisterna de volta de mig punt excavada a la roca. Encara podem observar la darrera marca  indicadora del nivell de l'aigua en les parets.
El fons es a base d'una doble capa de maons rectangulars, els quals varien el seu tamany segons el lloc on es localitza, més grans els perimetrals i més petits els centrals.

L'escala noble
L'escala noble donava accés a la primera planta
.

Dos cups

Es varen posar al descobert l'accés
a la part superior dels cups a través d'unes escales de pedra adossades all cup situat al pati de l'edifici.

Enllosat del pati

El pati del castell estava  pavimentat de lloses ben treballades de pedra sorrenca, que juntament amb la roca natural marquen el nivell d
'excavació.

Restes d'una estructura murària i d'un estrat associat d'època Ibérica, cronologia relativa III-II aC tot per sota del nivell de preparació del paviment i allí on la roca natural era més baixa que la cota de la roca utilitzada com a paviment.



Dipòsit de gra
Es va confirma
r la fase agropecuària del castell  al descobrir unes estructures senzilles de guix, que a les cases del poble es deien “calaixos” que fins a la meitat del segle XX servien com espai per guardar la collita de gra.

Restes ibèriques

... nivell ibèrics, indiquen una ocupació del tosal en uns moments propers als segles III-II aC com queda testimoni per ceràmica de vernís negre,...."
“Grafit incís sobre la superfície exterior d'una pedra d'un dels murs d'aquest moment cronològic, els signes corresponen XIII…."
Aquests nivells ibèrics es troben tallats per la rasa de fonamentaria del mur mestre meridional de l'edifici.


Torre quadrada i tercer cup

Lloc del tercer cup, el seu accés, datat a voltants del segle XVII
.
Els qu
atre murs que delimiten el cup formen una única estructura de planta quadrangular.
Es descobreix l'
existència d'una torre de planta quadrangular anterior a la construcció de l'edifici principal, malgrat que estructuralment el parament d'aquesta no difereix gaire de la dels murs mestres del castell. Els murs de la possible torre s'eleven damunt de la roca natural, i tots els nivells anteriors han quedat arrasats en l'espai que l'ocupen, respectant-se únicament el centre de l'estructura o lloc ocupat pel cup,
 indret on s'han localitzat restes d'estratigrafia ibèrica alterada per la construcció moderna del dipòsit de vi, que va rebaixar els nivells interns fins al nivell bassal.
L'estructura quadrangular ens situa en una cronologia relativa anterior al segle XIV.

Construcció
pentagonal fortificada  S
.XII

Tres espais separats per dos murs, formaven part d'una mateixa unitat emmarcada per una construcció de forma pentagonal que s'enterra a la estructura quadrangular
.
E
l seu parament està fet amb carques ben treballats de pedra sorrenca lligats amb un morter de molt bona qualitat.
El seu interior es troba recobert per un
conjunt de grans fragments de pedra i morter, col·locats verticalment, per donar més força al conjunt.
L'a
ssentament es fa directament sobre el nivell bassal, i el seu recorregut constructiu és d'esta a oest, fins a topar amb la possible torre quadrangular.

Podem trobar davant d'una segona fortificació del turó, en un moment posterior a la construcció de la torre de guaita (s.XI) i anterior a la construcció dels murs mestres de l'edifici avui més visible (s.XIV)

Aquesta construcció constaria d'una torre quadrangular i un element adossat a l'est, d'estructura pentagonal, que podria correspondre a un
a construcció de caràcter residencial.


M
uralles atallusades

Espai entre l'exterior de l'edifici principal i les muralles situades al nord.
D
atació un moment d'ús a voltants del segle XVI-XVII, que correspon al moment de construcció de les muralles atalussades.

Al mateix angle oriental del sector 10, el fons d'una sitja possiblement d'època ibèric, excavada  en la roca.

S'ha pogut buidar la meitat del seu rebelment, ja que el mur mestre nord de
l'edifici passa directament pel damunt.

Altre buidament en la roca que sembla correspondre a un forat de pal.
 
 
MURALLA ANTERIOR AL s.XI

-
“Estructures exteriors, a base de grans blocs de pedra calcària lligats amb morter de molt bona qualitat
-
S'aixequen molt verticals en relació al tossal i a una certa distància de la roca, i a no atallusar-se com la resta, semblaven d'una cronologia anterior als segle XI.
-
El sondeig no ha donat cap motiu per situar-la en una cronologia anterior al segle XIV
-
Si exteriorment predominen els grans blocs, internament no difereix gaire dels altres murs mestres de l'edifici
-
La base es lleugerament atalaiada, fet que únicament ens indica que ens trobem en un moment cronològic anterior a la resta de panys però no anterior a la torres de guaita.
- Aquesta cantonada es va mantenir enlairada des de la seva construcció i en canvi la seva continuació cap a l'est es devia

-
Ens trobem davant del que queda del primer emmurallament del tossal al segle XIV. 

SONDEIGS EXTERIORS
-
Pel que  fa a l'assentament dels panys que conformen la muralla i la seva relació amb l'accés al castell  té l'origen en el diferent esglaonament que la roca natural li dona al tossal.
- Aquesta panys de parets, datats entre els segles XVI i XVII, no s'han trobat rases de fonamentaria i el seu assentament es localitza al peu de l'enlairament  del tossal.

-
El sondeig exterior va permetre localitzar el traçat original del camí que donava accés al poble entre la cantonada nord-oest de les muralles del castell i la muralla de tancament de la vila en aquest sector. És tracta d'una rampa originalment empedrada, que té el seu origen en l'extrem nord-est de la vessant del turó, agafant alçada per salvar el diferents nivell de la roca natural present en aquest lloc.
-
La cronologia de la primera rampa podria estar a voltants del segle XV

TORRE ATA
LLUSSADA

-
Davant de la torre quadrada que es troba en la muralla de tancament del poble, que des del castell arriba fins al campanar de l'església gòtica. Torre de base atallusada i cos rectangular en situa en una cronologia propera al segle XIV
-
Una rasa  nord-sud  va confirmar la seva existència amb una tipologia en forma d'u que retalla la roca natural i rebaixa el nivell a una profunditat d'un metre i mig, i tindria un recorregué paral·lel al de la muralla.

Materials
Durant nou segle i al pas de diferents cultures els materials que s'hi podrien trobar havien de ser molt variats i de diferent tipologia. Cada generació ha deixat les seves empremtes.

La cronologia que donen els elements localitzats van del segle XV al XX, també s'han trobat fragments materials d'època medieval i, com a fet molt important, alguns pertanyent al món ibèric, com és el cas de fragment de vernís roig.

Pel que fa a les restes ceràmiques són les decoració de reflex metàl·lics (s.XV-XVI), les decorades en blau (s.XV-XVIII) i les polícromes (XVIII).

Es predominat i característica, per la seva proximitat, la  ceràmica reduïda del tipus Verdú; altres són  les ceràmiques envernissades.
Pel que fa a les monedes foren poques i molt deteriorades i diferents fragments de vidres de diferent tipologia d'objectes: fragments de metalls, restes de fauna, matèria tèxtil.

També  aparèixeren elements arquitectònics de pedra que mostren una seguida d'intervencions i d'estils.

 

CONCLUSIONS
1.- Coneixement de la planta baixa de la darrera fase d'utilització de la fortalesa (s.XVI-XIX) i de la seva fonamentació.

2.- Informació sobre  les fases evolutives de l'edifici segons les seves funcions. Una primera fase evidentment defensiva, seguida d'una més residencial i una darrera com a centre d'explotació. agropecuària i administrativa.

3.- Amb el temps, l'edifici adquiria menys importància i va motivar l'abandó de l'ús d'alguns espais i estructura i poc a poc la seva clausura.

4.- S'ha comprovat que l'edifici s'adapta a les diferents desvinculacions que la roca natural té en aquesta zona del poble.

5.- Els diferents panys de muralles són el recobrament i protecció del rocam per fer més sòlida la fortificació.

6.- Finalment es pot observar el procés d'enderroc i d'abandonament i espoli de les restes del castell.

7. Un fet important es localització de la rampa empedrada, camí de pujada a la fortalesa des del poble en el  moment que deixa el caràcter defensiu i és més administratiu i receptor dels fruits de l'agricultura.

8.- Aparició en diferents llocs d'estructures ibèriques per sota de determinats nivells i que mostren una clara estarigrafia amb fragment de ceràmica pintada de radiació ibèrica., del tipus vernís  roig així com ceràmica sandvitx de vernís negre del tipus campaniense.

9. Es pot afirmar que les construccions medievals hagin provocat la desaparició de vestigis dels Camps d'Urnes, com es la ceràmica acanalada, que ha aparegut dins de l'estratigrafia ibèrica. 

El procés de recuperació del castell de Guimerà s'ha  realitzat pels arqueòlegs Joan-Ramon González i Josep Medina que des de l’any 1990 han portat la responsabilitat del projecte d’excavació des del Servei d’Arqueologia de la Fundació Pública institut d'Estudis llerdencs de la Diputació de Lleida.


anar a l'inici