El trobador voldria explicar la llarga Historia escrita del poble de Guimerà que comença quan els ibers poblaren la Vall del Corb i s’establiren dalt de la serra. Amb tota certesa foren els primers agricultors i ramaders.

Gairebé esta ben documentat que tots els pobles de la vall del Corb tenen petjades ben marcades de la cultura Ibérica.
 

El trobador descriu, segons els relats trobats que tothom està d’acord que la Mediterrània, durant l'antiguitat, fou l’element aglutinador del desenvolupament cultural que donaria lloc a la cultura del món occidental. Fou aquest un lligam cultural i comercial entre els pobles que tenen uns mateixos trets geogràfics, etnològics i climàtics de la Mediterrània.

               

Segons la documentació motivaren aquest canvi, als volts de l’any 1000 aC, una nova gent que procedia de la Mediterrània oriental, pertanyia a dues ètnies, amb religió i llengua diferents, i deixa la seva influencia cultural: els fenicis i els grecs. Moltes foren les aportacions culturals en aquelles expedicions comercials durant un llarg temps fins l‘arribada dels romans el 218 aC a les terres d’Empúries. Fou un traspàs testimonial dels contactes culturals de l’Orient al món occidental.

Està confirmat que la vall del Corb i els petits poblats que s’estaven formant , van tenir contactes comercials amb la Mediterrània a través de les conques fluvials i dels camins prehistòrics que comunicaven amb la costa. Durant els segles IV i III aC es comencen a diferenciar amb noms propis diferents pobles ibèrics, que gaudeixen d’una total independència política i que formen coalicions entre ells. A la vall del Corb hi podria haver contacte amb els ilergetes, lacetans i els cossetans. Avui limita i es parla de l’Urgell, la Segarra  i la Conca de Barberà.

A poc a poc, els poblats reben, amb la iberització, els nous i importants canvis que descrits poden ser:

l'ús massiu del ferro i una millora dels estris agrícoles, molt semblants ais que han fet servir els darrers pagesos de la Segarra i de l’Urgell, la qual cosa ha premés conrear noves terres; s’estableix un comerç entre els pobles de l'interior i  de la costa  un sistema d’escriptura; la indústria artesana i nous oficis fan d’una cultura una civilització.  Amb això es pot també confirmar que en les terres de la vall de l'Ebre el   radi d’acció comercial no penetra més de 60 km a l’interior. Aquestes ceràmiques gregues són el fil conductor dels arqueòlegs. Amb la ceràmica àtica de figures negres de Ciutadilla s’amplia aquest espai a l'interior i també la cronologia dels contactes   comercials

 

RESTES  IBÈRIQUES A LA VALL DEL CORB

Consta per la descripció de les fitxes arqueològiques, la vall del Corb posa en aquest temps la base dels pobles actuals. Gairebé tots els poblats foren bastits en llocs elevats i de fàcil defensa. Solament el poblat de la Cadena (límits de Lleida i Tarragona) es troba a la mateixa vall, en ser repoblat un antic camp d’urnes. En tots es basteixen unes incipients muralles o recintes fortificats, a la part solana de la vall.

 

Citarem també de l'arxiu de Guimerà alguns jaciments on també es localitzaren restes ibèriques l'entorn del terme de Guimerà.

 - Camp d’urnes “La Cadena” (1976)

Restes d’un poblat ibèric de la Cadena que quedar destruït amb l’arribada l’establiment de nous pobladors romans.

 

- Poblat ibèric “La Cadena” (1973))

Al mig de la vall i entre el riu Corb i el seu afluent el Saniol, hi ha el jaciment ibèric, conegut per “Les Cadenes” . S’hi localitzaren materials ceràmics de tot tipus:

comuna feta a ma, a torn, pintada amb motius geomètrics; percutors de sílex, nombrosos trossos de pedres de molí de ma; fusaioles 1 còdols treballats.

 

- Restes ibèriques, “Solans del Pla de I'Ametlla” (1974)

Prop del camí del pla de l’Ametlla hi ha constància de ceràmica comuna Ibérica, pintada de vernís negre i un tros de color gris, espatulada amb decoracions estampillades amb cercles concèntrics repetits.

 

- Poblat ibèric “Els Quintals”  (1974)

 Al costat del camí de Guimerà a Montornès ¡ que arriba a Cervera, en la partida Quintals es localitzaren restes de ceràmica Ibérica a toril, comuna , pedres de molins de ma circulars ¡ una possible columna que encara es troba a la paret d’una cabana.

 

- Materials ibèrics Pla de la Creu del camí de Tàrrega (1976)

 Seguint el camí ral que segueix de Guimerà al Pla d’Urgell, s’hi trobaren restes de ceràmica

 

- Restes arqueològiques al castell de Guimerà (1967)

 En la part alta del poble de Guimerà i als voltants de les ruïnes del castell i en tres llocs diferents es van localitzar trossos de molí de ma ibero-romà. de matèria volcànica i d’una altra peça de molí rodó de conglomerat.

- Restes ibero-romanes “El Moli Nou” (1979)

Al marge dret del riu Corb, hi passa un rec, conegut pel Molí Nou, es localitzaren restes de ceràmica comuna a torn ¡ un molí rodó de conglomerats, amb el seu forat al mig.

 

- Restes ibèriques “Ermita de la Bovera” (1976)
Dalt al turó de la Bovera, prop de la cisterna que hi ha a l’esquerra de l’entrada de l’ermita, es trobaren restes de ceràmica Ibérica a torn i pintada.

 

- Restes ibèriques Pla del Castell (1973)
Al castell de Ciutadilla, situat dalt d’un turó que domina les valls del Corb i del Boixeró, entre les restes de ceràmica característica pintada Ibérica  i un tros de ceràmica àtica de figures negres tardana. Es tracta de la Importació grega, més antiga coneguda a les torres de Ponent. Es un fragment d’un kylix o copa de ceràmica segons J.Jully, podria tenir una datació sobre 510/500 aC. E. Junyent creu que la seva data és més antiga que el kylix del s.V d’Ivorra i del kylix trobat a les roques de Sant Formatge a Serós.

La població de tota la vall va viure un període de temps relativament  tranquils però hi havia freqüents moments on el grups de guerrers tenien participacions en fets de lluites internes i com a mercenaris d'uns i altres espacialment dels cartaginesos, enemics dels romans, que estaven a les portes de la seva arribada a Hispània. Eren uns bons agricultors i artesans  però també vivien de les guerres i la lluita.
 

 


tornar a l'inici