La romanització de la vall es podria seguir amb l’estudi de les restes romanes a l’entorn de cada poble i en les de les terres fèrtils que cultivaven a la vall . Un seguit de descobertes ha fet possible situar el pas d’una via romana i de diferents viles i restes romanes.

- Restes romanes «Palaus - Molí de la Cadena» Vallfogona de Riucorb.(1967)
Restes d’un possible cup o cisterna romana.

Un tros de columna de pedra que pot provenir d’una antiga vil·la romana. Possibles restes de l’antic pont, per on podia passar l’antiga via romana, d’un forn, avui aterrat, de construcció romana a la part del riu Corb.

 

- Vil·la romana « Els Palaus » Guimerà (l’UrgeIl) (1967)
Agustí Boleda, pagès de Guimerà. Al límits de les comarques de la Segarra i de l’Urgeil, una important vil·la romana . La primera descoberta fou la base d’una columna que va motivar una recerca en tota la zona. Nombroses restes de ceràmica romana trobats en superfície. Trossos d’àmfores, teules, d’oliums i altres materials de terrissa.

 

- Inscripció d’un milliari «Els Palaus», terme municipal de Guimerá.

Traducció:
«Tiberio Claudio, hijo de Druso, César Augusto Germánico, Pontifice Máximo, en su cuarto año de tribunicia potestad, ocho de mando y tres de consulado, Padre de la patria. 218 millas». 

Per Hübner es coneixia la inscripció del milliari que fou trobat entre Vallfogona i Guimerà, a la partida de terme «els Palaus», i que actualment es desconeix la seva situació. Darrerament es va localitzar restes romanes en dita partida on sembla hi havia una important vil·la prop de la carretera actual. Per les restes de ceràmica és veu que va perdurar fins als darrers moments del Baix Imperi.
Sembla que fou erigida prop de la Via des dels Pirineus, per la indicació del consulat i se la localitza tenint present que Claudi va governar des de l’any 41 al 54. Aquest milliari  fou col·locat en la Via, prop de Guimerà entre els anys 44 o bé 45 de la nostra era.
 

- Inscripció en un tros de ceràmica «Els Palaus»
Epigrafia romana Transcripció: MERCA... (OR).

La inscripció es va trobar en un tros de ceràmica que formava part d’un plat de terra sigillata romana. Sembla que aquest estampillat incomplet podria acabar amb les lletres «OR» i formar la paraula «MERCATOR».

- Restes romanes «Solans dels Palaus» Guimerà. (1977)
En un terreny que hi ha entre el riu Corb i la serra, coneguda per Solans, en la partida dels Palaus i prop del rec del Molí Nou, es trobaven restes de ceràmiques romanes i altres elements en superfície.

 


-Restes romanes «Molí Nou» Guimerà. Urgell. (1979)
Al marge dret del riu, abans d’arribar a Guimerà, hi passa un rec, conegut per Molí Nou, on hi havia a l’Edat Mitjana, un molí que aprofitava les aigües del Corb, on s’hi localitzà restes de ceràmica romana. Un tros de pedra de molí.

 

- Restes de ceràmica romana «Obacs Xist» Guimerà. (1976)

Davant del poble de Guimerà, a la partida anomenada Obacs, prop de la font Cirera, i en uns bancals de conreu de cereals i de vinya es localitzaren restes de ceràmica romana i també algun tros de terna sigillata clara.       

 

- Restes «Obacs Saldònia» Guimerà

Molt prop del carrer de sant Jordi, i en mig de la cruïlla de camins antics que anaven a Passanant i al camí ral, es trobaren restes de ceràmica romana. Possiblement fossin petites construccions prop de la via romana, en la part plana i no molt lluny del riu Corb.


- Restes romanes «Vallsanta» (1975) Guimerà.
Prop de les ruïnes del monestir de Vallsanta, la carretera actual, es localitzaren restes de ceràmica romana. Trossos àmfores possibles plats, però sense cap tipus d
identificació especial.

Amb el romans va acabar lentament la cultura Ibérica i es transformarà amb l'adaptació  a les seves  normes, costums i maneres noves de fer. Cal recordar que els romans tardaren mes de 200 anys a dominar i sotmetre definitivament els habitants de la península.

Està documentat que la vall del Corb fou molt romanitzada.

Si l'any 218 aC els romans arribaren a Empúries, molt aviat les terres de Catalunya foren conquistades i en alguns llocs destruïdes pels nous pobladors que imposaren una nova visió de la vida social , religiosa i econòmica.

Si l'any 476 donen com apagada la cultura romana, passaran molt anys conservant les túniques, els jocs, els cultius i la llengua. Seguia el record dels romans , així podem recordar: tègula...dereivarà a teula; fenistra a finestra...i d'on sorgiran les llengües romàniques com el català. 

 


tornar a l'inici