Josep M. Jujol i Gibert va néixer a Tarragona el dia 16 de setembre de 1879 a la Plaça Prim, núm. 6. El seu pare, Andreu Jujol, era mestre i havia nascut a la Selva del Camp; la seva mare Teresa Gibert, era de Bonastre.

L'any 1883 la família Jujol va anar a viure a la vila de Gràcia i uns anys després a Barcelona, on el 1896 obtingué el títol de batxiller.
L'any següent, el 1897 començà els estudis universitaris, primer a la preceptiva Facultat de Ciències i més tard a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona a partir del curs 1901-1902.
En aquells anys l'Escola estava dirigida per Lluís Domènech i Montaner.
El 1901 treballà amb Gallissà; el 1903 amb Font i Gumà; i el 1904 començà amb Gaudí. Obtingué el títol d'arquitecte l'any 1906.
Jujol esdevindrà el més destacat col·laborador de Gaudí amb qui treballà fins a la mort del mestre.

Les obres més importants foren la Botiga Mañac
h a Barcelona (1911), la Torre de la Creu a Sant Joan Despí (1913), les reformes de la Casa Bofarull als Pallaresos (1914-1930), la casa Negre a Sant Joan Despí (1915-1941), el Taller Mañach a Barcelona (1916-1922); l'església de Vistabella (1918-1923); la casa Planells a Barcelona (1923-1924); la Font Monumental de la Plaça d'Espanya de Barcelona (1929).

Fou un destacat dibuixant i pintor i conreà també l'escultura. A la seva obra arquitectònica quasi sempre hi trobem altres arts plàstiques: vistoses pintures, alegres esgrafiats, elements escultòrics i ferros que en mans de Jujol esdevenen elements esculturals. Fou professor (1910) i catedràtic (1919) a l'Escola Superior d'Arquitectura i professor d'escultura en fang i altres oficis a l'Escola del treball de Barcelona. En plena activitat professional va morir a Barcelona l'1 de maig del 1949.

 

 


Josep M. Jujol Jr.