La vocació inicial de Jujol va ésser la d'arquitecte i va estudiar a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Un dels seus primers treballs fou la reforma de l'Ateneu Barcelonès que la va fer a l'any 1903 amb la col·laboració del arquitecte Antoni Marià Gallissà.

Com   altres  joves  arquitectes de l'època, Jujol  s'entusiasmà  amb   Gaudí i l'admirà.
L'art de Jujol com el de Gaudí,  neix de la natura i de la geometria;  els dibuixos   de flors i ocells de Jujol  són senzillament  admirables,    però   al   mateix  temps la  capacitat
imaginativa del mestre  hi  afegeix  un   sentit cromàtic i  barroc ple de força.

Durant els anys de col·laboració amb Gaudí (1904‑1914), va aportar  innovacions formals a l'arquitectura del mestre. Jujol  va crear el banc  de  ceràmica i les  cúpules de la Sala  Hipòstila  del parc Güell,  la  façana decorada  de  la casa Batlló  o els balcons de ferro forjat i els sostres de  guix dels pisos  de la  casa Milà.  Per  a E. Jardí  (1972), Josep  M.  Jujol  fou  el  col·laborador més vibrant de Gaudí, va demostrar  que tenia  una gran  capacitat pictòrica , fou una  gran inspiració i ajuda en la policromia d'algunes de les seves obres.         

S'ha dit, com anècdota, Joan Bassegoda (1990), que Jujol era capaç de dibuixar  qualsevol  monument  abans que el fotògraf hagués muntat la baluerna de trípode, cambra i drap negre que aleshores es feia servir.  S'ha parlat de la connexió i influències mútues  del mestre i de l'alumne, entre Gaudí i Jujol, i de les obres en què van participar o col·laborar.

De les persones que més han investigat les relacions reals i les col·laboracions de Jujol amb Gaudí, és justament  el seu fill,  Josep  Maria, historiador de l'obra  de  l'arquitecte
. A la seva mort tenia 15  anys . Darrerament, l'Arxiu Jujol, l'hi ocupa tota la seva vida a més de col·laborar en publicacions i en la  programació i presentació  de les  diferents exposicions i actes sobre la  vida i obra del seu pare.

Jujol estudiant es mou
dintre del cercle format a l'entorn d'Antoni Marià Gallissà i Soqué, catedràtic d'Arquitectura. Jujol fill, afirma que "la  relació entre  Jujol i Gaudi comença al  1904", any que Jujol treballava a l'Ateneu Barcelonès i Gaudí començava la casa  Batlló. Era motiu de trobades amb estudiants i Gaudí els alliçonava sobre arquitectura.

Jujol va conèixer a Gaudí a través del seu metge, Pere Santaló, un soci de l'Ateneu. En aquests moments va  tenir  els primers contactes amb Gaudí.  Tot i que va continuar a l'estudi de Font i Gumà, també s'incorporà a l'estudi de Gaudí.

Quan tenia vint-i-cinc  anys, començà a col·laborar amb
Gaudí a la casa Batlló(1905‑1907). 
Els testimonis de l'època asseguren que Gaudí, que tenia 27 anys més que Jujol, aprecià el seu entusiasme i la seva aptitud pel dibuix. Així, segons l'arquitecte Ramon Ubeda,  coordinador de l'exposició a Sant  Joan Despí,  "El que no  tot hom  sap  és que  la decoració  ceràmica  de  la  façana  de  casa  Batlló, els  sostres de   l'interior de la Pedrera i el ferro forjat dels  balcons són  obra de Jujol".



Per a Jujol Jr. (1998), a la casa Batlló Gaudí ja el  va posar a prova i el resultat va ser òptim. La participació de Jujol al costat de Gaudí en aquesta casa  va ser notòria,  i Gaudí no ho amagava; i n'és una prova el fet que Jujol i Gaudí van compartir taula amb els senyors Batlló quan van  inaugurar l'habitatge. També s'ha  pogut confirmar per una  cinta magnetofònica (conservada a la Càtedra Gaudí) que Jujol, segons Josep Bayó (contractista)  "va   fer amb argila els models de les sacres de l'altar  del saló  de Casa Batlló i que aquesta feina la va fer a l'obrador de  la Pedrera". Pel que fa a la  casa Milà (la Pedrera, 1905‑1910), Jujol, segons J. Bayó, a més va fer la pintura d'una habitació. També assegura, com s'ha dit, que Jujol intervingué en els balcons de  ferro forjat. Bassegoda (1971), confirma que en la decoració d'interiors hi va  col·laborar Jujol. Segons Ràfols, Jujol va dibuixar alguna  de les xemeneies en deixar l'obra Gaudí.  Està confirmada l'aportació de la seva fantasia en els sostres del pis principal i en la ferramenta dels balcons. Josep Llinas (1996) arquitecte que va reformar el teatre Metropol de Tarragona, construït en 1908, afirma que: "Jujol simultaneó el Metropol con su colaboración en la Pedrera". Un altre fet confirmat per Jujol  fill: "Quan Gaudí era a Mallorca, Jujol quedava encarregat de la direcció de les obres de la Casa Milà. Les vistoses baranes d'aquesta casa són idea de Gaudí, però la majoria les va  realitzar Jujol. Sabem amb certesa que algunes baranes són exclusives de Jujol, però malauradament ignorem quines són".

Gaudí
estava treballant al Parc Güell (1900‑914) i les  intervencions de Jujol les podem concretar: el fragmentat revestiment del banc i el sostre de  la Sala Hipòstila, conegut com el "trencadís" i convertit en un dels símbols del modernisme, és obra de Jujol. R.Ubeda (1990), també ho confirma: "el trencadís‑mosaic dels bancs del parc Güell, un dels símbols del modernisme català  també és obra seva".

Referent a l'obra de restauració de la catedral de Mallorca, començada
per Gaudí el 1903, Jujol no hi treballà fins al període de 1910‑1914. Bassegoda (1971) destaca la seva participació "Jujol actuó como  pintor decorador con  unas extraordinarias manchas de color en las sillas del coro y en la sala capitular que anticiparon todas  las técnicas del momento moderno". L'obra personal de Jujol a Palma  de Mallorca, segons el seu fill Josep Maria (1998), "és ben visible, als ulls de qualsevol observador mitjanament coneixedor dels dos artistes. El traç jujolià i el seu equilibri i vigor cromàtic sobresurten  entre les formes gaudinianes. Dos estils amb personalitat pròpia que es complementen".

A
la Sagrada Família, on tenia la seva pròpia taula de treball, Jujol va tenir una participació notable, especialment en llocs  concrets i en feines de caràcter decoratiu. L'any 1910  va pintar la maqueta del temple, que va ser exposada a l'Exposició de París. També va participar en la decoració de la Façana del Naixement.

L
a cripta de la Colònia Güell (1898‑1915) ha  estat considerada  una de les peces fonamentals de l'arquitectura del segle XX.  Disset anys després de la mort de Gaudí hi  treballà  Jujol. L'altar major de  la cripta fou projectat per Jujol així com el disseny i decoració del sagrari, el 1943, de semblants característiques que el de Guimerà, construït el 1944.

Aquesta
lliure, estreta, però oberta col·laboració amb Gaudí l'hi va donar millor equilibri decoratiu. Dibuix i color a l'estil gaudinià, va obrir amb les formes i el disseny constructor de Gaudí. El nou estil jujolià va tancar el cicle d'aquest període innovador i ple de vida, i que ens deixà el retaule de Guimerà, gairebé com a darrera empremta.

Josep Maria Jujol Jr. explica que "Gaudí descobreix Jujol", i afegeix que pel que fa a la seva col·laboració amb el Mestre, "constructivament Gaudí influència Jujol i decorativament Jujol influència Gaudí". Montserrat Duran, arxivera de Sant Joan Despí i autora del llibre Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí, destaca que "Jujol agafa l'últim modernisme, pren la part més plàstica del modernisme on predominen el color, la forma i les textures. Així Jujol reinterpreta el modernisme".  

 


Tornar a l'inici