Josep M Jujol fa la seva obra a Guimerà degut a la seva amistat amb el rector Mossèn Francesc Camí.
 
"La sensibilitat del rector i de l'arquitecte junt amb la profunda espiritualitat
, havia donat lloc a una gran amistat"
 

El Senyor Rector (tal i com el meu avi l'anomenava)
, cridà a l'arquitecte a l'agost de l'any 1939 per demanar-li la restauració de l'església de Guimerà que havia estat molt malmesa durant la guerra civil.

"Quin profund dolor devia experimentar Jujol al entrar a la grandiosa nau despullada de tot, sense el retaule neogòtic al presbiteri, buida la capella del Roser del seu ric retaule barroc de 1790, desapareguda la Mare de Déu de la Llitera; buits els altars de Sant Isidre, Sant Sebastià i el Sagrat Cor. Aquell orgue que tantes vegades l'havia delectat, havia estat arrasat i cremat...."
(JM Jujol Jr)

Jujol, va acceptar, el projecte quedà enllestit al novembre de 1940 i el contracte es signà al 18 de febrer de 1941.

L'altar (Ara Màxima) està deslligat del retaule i es molt senzill. La mesa la forma una llosa de marbre de 2.50x0.80 metres suportada per un peu amb el Pantocràtor en relleu de pedra sense polir.


"El retaule es troba arrecerat a la paret i està format per una sòbria i elegant base en ziga-zaga on les tres arestes que sobresurten son els pedestals de les imatges. Al centre, la Mare de Déu Assumpta portada per quatre àngels, sembla certament despresa del propi altar pujant cap al Cel, mentre a dalt el Pare Etern i Jesucrist l'esperen amb la corona per a proclamar-la Reina de Cel i Terra, tot presidit pel Sant Esperit.
A les parts laterals, Sant Josep, espòs de Maria, i Sant Antoni de Padova. Tres airosos i estirats dossers de fusta daurada, de 4.40m el central i 2.80m els dels costats cobreixen les imatges
".
(JM Jujol Jr)

El retaule de pedra es modern però s'adapta perfectament al marc gòtic que l'envolta. Es va fer en dues fases. A la primera fase (1942-1943), es va fer la mesa i el basament del retaule fins al pedestal de les imatges  (als tallers Melendres de Tarragona). A la segona fase (1944-1945), es van fer la imatge central, els àngels, la Santíssima Trinitat i totes les ornamentacions (al taller Torrens-Arana de Barcelona).
Quan el retaule va estar muntat, Jujol el va decorar personalment, pintant directament tant sobre les imatges com sobre les parets ajudat per Miquel Martí (1895-1981) un pintor decorador de Tàrrega.
Els daurats els va fer un daurador de Barcelona que es deia Serra.


Per Jujol Jr, Maria Assumpta és la gran figura central portada per quatre àngels, que fou treballada per l'escultor tarragoní Josep Arana Esteve, a Barcelona, mentre que les tres divines persones sostenen la corona de la reina.




La cara de Maria no va agradar molt a l'arquitecte Jujol. Les figures són policromades; tots els altres elements són de pedra de color natural, a excepció d'alguns detalls que contribueixen a ressaltar el decorativisme. Sant Antoni i Sant Josep completen el conjunt, a part d'uns graciosos àngels músics, del més pur estil jujolià.



La fusta es va  fer servir en els tres dossers que coronen les imatges, per aconseguir uns elements totalment aeris, cosa impossible si fossin de pedra.
Pel que fa als treballs de fusta, especialment en el tres dossers amb pinacles gotitzants que coronen les imatges del retaule, varen ser treballats en el taller d'un fuster de Tarragona, ja que l'ebenista Àngel Bru, qualificat tallista i que era soci de l'escultor Arana, en el moment de la construcció del retaule ja havia mort.

Tot i que un dia abans encara hi havia part de la bastida per desmuntar, el retaule es va inaugurar per la Festa Major de Guimerà (el dia de Sant Sebastià) el 20 de Gener de 1946.

La porta de la sagristia fou pintada per tres artistes. La portalada de fusta vella que va del presbiteri a la sagristia, encara ben conservada, i que consta de quatre plafons, estava dissenyada sobre els espais que la formen i que Jujol, amb guix, traçava damunt els seus croquis cal.ligràfics.
Segons Josep M. Martí, fill de Miquel Martí, el plafó de dalt de l'esquerra el va pintar Jujol. El plafó de dalt a la dreta i el baix a l'esquerra, el va pintar el pintor de Tàrrega Miquel Martí i Florensa, mentre que el plafó inferior dreta el va pintar el Josep M. Martí.

Jujol tenia una obsessió, volia originalitat i no repetició en els seus traçats modernistes.



Detall decoratiu d'un dels dos petits aparadors del presbiteri. A tots dos s'hi pot veure una creu flamejant dissenyada per Jujol i que darrerament ha servit per projectar la creu que corona l'edifici de l'església del santuari de la Verge de Montserrat a  Montferri (1999).

Les creus flamejants de Jujol simbolitzen la seva fe ardent.



Pot ser que la millor obra que Jujol va deixar a Guimerà sigui el sagrari. Una autèntica mostra de l'art català de tots els temps.
 

En aquesta obra de ferro daurat i policromat, Jujol va trobar un perfecte equilibri entre funcionalitat i elegància.

Jujol va pintar el sagrari amb or fi tant per fora com per dins i per la part de darrere.

El sagrari amb les portes obertes es, tal com deia ell mateix, un magnífic expositor del Santíssim Sacrament durant les funcions litúrgiques del Dijous Sant.


Jujol també te a Guimerà projectes que no van veure la llum per raons económiques, però que son força interessants. Un primer projecte fins ara inèdit es el retaule de la capella de Sant Sebastià. El projecte va estar acabat el 7 d'abril de 1945 però la falta de diners aconsellava esperar un temps. Llastimosament el moment no arribà.

La creativitat i la força de Jujol eren inversemblants i feien joc amb la seva fe com ho demostra el croquis d'aquest agosarat element decoratiu ideat per l'església de Guimerà. Es tracte d'un projecte de llanterna de paret, el qual, dissortadament tampoc es va realitzar. Solament el ferrer, l'Antoni Fontova, en va fer una de model.

 


Tornar a l'inici