Amics d’ací i d’allà: A Guimerà, la Marxa de la Pau cada any enfila camins de mula, de tractor i d’ovella amb botes de pagès i de pastor.

Si voleu, damunt la taula de noguer, plena de panses i figues i nous i olives, obriren llibres vellísims que diuen com Betlem pot ser ací mateix, i Natzaret, a l’altra cantonada.

Prepareu, doncs, el cor i les sabates per a un pelegrinatge pels camins de Guimerà, semblant al jubilar de les set Basíliques Romanes.

A la Bovera, a migdia hora de pagès, un petit claustre romànic, no massa conegut, sempre m’ha semblat un bon lloc per a anunciar a Maria. Hi ha una rosassa humil, ben útil al “garindó” Una vella col·lecció de ganivets i espases, tirats al toll de sang d’una gamussa, acosten la memòria a la geografia industrial de Natzaret, que tenia un bon gremi de daguers, com Albacete. Així la mola vermella, a la botiga del costat, encén el coltell de Simeó des d’ara; i el d’Abraham, penjat, fa anys, al sostre, espera el Fill, que serà Isaac i Anyell alhora.

Venint de l’Anunciació, a la Roca del Bergadà, —abans bruixes hi ballaven— avui àngels hi canten les bones noves als pastors, que enfront mateix i a l’altra banda del riu, a les dos eres, guarden el foc i la son; i les ovelles a les tres cabanes, que fan una postal perfecta, entre pins i verds frescals.

Jo us aconsellaria que entréssiu a Betlem pel Portal del Tram. Trobareu el carrer d’Estudi, on “s’anava a costura, a aprendre de lletra”. I l’encreuament del carrer del Nord, de bells volums i bones perspectives pessebrils, amb el de l’Hospital, on més d’una Maria, diuen que ha infantat.

El Portal de dalt, el del Vescomte d’Evol, el deixarem per a l’entrada dels Reis. Podran sopar al Castell i consultar l’Escriptura a la Parròquia, mentre l’Estrella vindrà per la Creu de Benet Ramon.

Pel Portal del Pajostre entraran els pagesos de la Segarra alta, carregats de blat. Pel carrer de Pere Vila, Mossèn Camí i de la Bassa arribaran al molí.

Mentrestant els Reis aniran al carrer de les Piques, buscant abeurar els camells i al carrer del Migdia indagaran records de la Reina de Saba.

A la porxada de les Escorones hi haurà el mercat dels temps antics. Per un moment ens lliurarem de l’escorxador, car els anyells avui seran tots perdonats, i també de tota afegidura, així veurem millor la Plaça plena de forasters. Des del carrer Major i els Portals de cal Minguella fins a tot el llarg del carrer de la Capella i del Cacau, plens de portes i finestres de gòtic senyorial, hi haurà gran bellugadissa de doctors, marxants, soldats, agutzils i consellers.

A la Punta, com sempre, hi haurà el Ban del César i molts homes comentant. La carretera vindrà plena dels famosos traginers de Guimerà, dòcils a la dita del Nadal al seu corral.

Al carrer de la Goleta, un sant Josep desconegut buscarà llogar una casa, perquè li resa el nom, que pot significar vaixell, casa de salut o bé ribot de tall corbat, i deu ser per això últim.

Els Reis tornaran a pujar pel carrer del Migdia i Trinitat —nom devot de la seva trinitat en caravana— i vindran al carrer de la Cendra fins a sortir al Raval
.

Doncs, si Ovidi conta que Déu ha nascut a l’exili —diu el Blanc, que ha llegit els poetes romans—
"l’haurem de buscar pels ravals”, i el busquen per totes les travessies i per tots els ravals.

Però, és pel Portal del carrer Jossà i de la Font, que pastors entren ara, amb la cita exacta de l’emplaçament del Noi del Pare Prou que ho ha començat a dir l’Estrella, que ha baixat lliscant, lluent i llarga com una anguila, pel mig del Raval, i al arribar al carrer de la Bo
v
era, ha girat segura cap a la ratlla d’aigua del riu Corb. El riu que no és de paper de plata, ho sembla de veritat. L’Estrella segueix el camí de l’aigua i d’un aire que és d’esmalt. Els Reis seguint 1’Estrella, carretera avall, es diuen l’un a l’altre: Quina orfebreria rural!

Damunt del Convent de la Vallsanta, 1’Estrella s’ha clavat. Maria i sant Josep han trobat cova a l’absidiola de sant Joan Evangelista, testimoni del Verb i de la seva tenda . Si hi aneu, veureu i trobareu a la clau de volta, l’àliga fumada pel foc i per la llum de les nits dels pobres caminants.

Des del carrer de sant Jordi fins al de Montseré, el més alt, els àngels munten l’aeronau, un gran cistell de Nadal. Que no el despengessin mai!

 

Mossèn JOSEP MARTÍ I AIXALÀ