VALLSANTA, DETALL INTERIOR

Veig les ruïnes
on creixen  les heureres,
amb la verdor amaguen
la freda soledat i la nuesa
de les parets que van caient. 

Un  àngel  plora somn
is,
pels finestraIs gemega el vent,

els ocells  canten, xiuxiuegen,

el lluminós matí
sembra la pau  i escalfa
la pell rugosa dels camins.

De nit somnien les estrelles
i entre el silenci i soledat
escolten els desigs d’aquestes pedres
ara despullles d ‘un passat.

A cau d’orella sento un prec:
Tu que el son rònec del meu viure
saps despertar, la pots escriure
quina és la veritat del temps.
 

Gregori Satorres 1979