EL VELL PORTAL

Ah! vell portal, tendre de llums i d’ombres
obert a la blanesa del repòs,
dones entrada als somnis que s’apropen
i vetlles que no marxin els records,

res no et sorprèn, ni quan la passa  llarga,
vestida d’ombres, pel carrer s’esmuny,
o quan el forrellat la porta tanca
atent sempre a la veu de l’últim truc.

L’avi fanal, amorosit escalfa
la freda solitud de l’alta nit,
és amic teu  i la tenebra espanta
perquè no sigui el son vesc de neguit.

Hores teniu i aneu trenant paraules
perquè sigui lleuger el pas del temps,
la fosca és muda ¡ espereu que l’alba
deixondi el matiner cant dels ocells.

Ah! vell portal, descalç, però endevines
que és flonja la bellesa de la nit;
no obstant el son sigui una melodia,
tu saps que el jorn, és força i dóna vida,
i obres de casa els u
lls cada mati.

Gregori Satorres 1979