Si veniu a les nostres contrades, us recomanem fer la Ruta del Cister que ja es va crear amb el propòsit de potenciar el turisme de les terres d'interior. Cada una de les tres comarques que abraça la Ruta; l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell, acull repectivament un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, les tres abadies fonamentals del Cister a Catalunya. Però, a més a més d'aquestes tres joies culturals  i arquitectòniques, cal destacar altres monestirs, filials dels esmentats: el Pedregal, el de la Bovera, el de Vallsanta i el Santuari del Tallat

El gran nombre de castells es un vessant captivador del patrimoni monumental d'aquesta terra. Val la pena remarcar-ne, entre altres, els castells de Verdú i de Guimerà dels segles XI i XII, o els de Ciutadilla, Maldà, Montclar, Montfalcó d' Agramunt i Bellpuig, grans edificis dels segles XV i XVI.
 
ACTIVITATS CULTURALS
     I FESTES DE L’URGELL

SANTES CREUS

El monestir de Santes Creus fou  fundat l'any 1158. L'església, la façana principal de la qual presideix la plaça de Sant Bernat, correpon al segle XI i és formada per una portalada de mig punt i un gran finestral gòtic.
La façana és coronada per merlets.

La planta és de creu llatina, amb tres naus i cinc capelles abacials. A la part exterior del presbiteri, es pot observar una monumental rosassa. L'altar major és un retaule barroc de Josep Tremulles i, a les vores, trobem el mausoleu de Pere el Gran i Jaume II i Blanca d'Anjou, obra emblemàtica del gòtic català.


MONESTIR DE POBLET

El monestir de Poblet pertany a l'ordre del Císter i és abadia des del 1153. Els seus edificis principals són gòtics, dels segles XIII al XV, i va ser un dels més importants de Catalunya, sobretot des de que els reis de Catalunya-Aragó van escollir-lo com a lloc per a la seva sepultura.

L'any 1835 va ser pràcticament destruït i les tombes reials profanades i fetes malbé. Va reviure monàsticament l'any 1940 i les despulles reials hi van ser tornades.

El monestir de Poblet, que constitueix un conjunt monumental, històric i artístic d'extraordinari valor, ha estat recentment restaurat
.
 

VALLBONA DE LES MONJES

El conjunt monumental pertany al període de transició entre el romànic i gòtic. El pòrtic es romànic. Romànica és també la galeria est del claustre, i la galeria oest, malgrat que fou construïda al segle XV. És gòtica, però, la galeria nord, del segle XIV.
El museu del monestir alberga interessants col·leccions litúrgiques, ceràmiques i escultures entre les que cal destacar una Verge romànica del segle XIII, la Mare de Déu del Claustre.
L’abadia de Vallbona a hores d’ara, encara és activa i alberga una nombrosa comunitat de monjes cistercenques.


EL PEDREGAL

A l’any 1176 es va fundar l’abadia cistercenca de Santa Maria del Pedregal per part de la família dels Anglesola.
S’hi establiren una comunitat de monges procedent del monestir de Vallbona.
La rubinada de Santa Tecla de 1874 pràcticament acabà amb les últimes restes de l’antic monestir.





 

SANTUARI DEL TALLAT

L’actual santuari del Tallat fou fundat el 1354 per un grup de devots de la parròquia de Rocallaura.
Uns anys més tard, el 1509, el rei Ferran féu donació perpètua del santuari al Monestir de Poblet, que el convertí en priorat. Amb motiu de les guerres liberals, l'any 1822, les instal·lacions foren abandonades pels monjos.
La preciosa imatge de la Mare de Déu del Tallat, d’alabastre i amb les cares de Maria i del Nen Jesús de color negre, es troba en un cambril a l’església de St. Llorenç, a Rocallaura. El lloc constitueix un impressionant mirador de la zona.

LA BOVERA

L'ermita de la Bovera està situada al cim d'un turó des d'on es domina un magnífic panorama de tot l'Urgell.
Just al costat de l'ermita es troba la casa de l'ermità en la qual es conserva part del claustre de l'antic convent de monges cistercenques (segle XII) que depenia del monestir de Vallbona de les Monges.
A mitjans del segle XIII les monges es traslladaren al peu de la serra i junt al riu, on fundaren el monestir de Vallsanta.

Els senyors de Guimerà sempre van protegir aquest lloc. Als capitells del claustre hi ha les armes dels senyors de la família Alemany i la creu de Sant Benet

MONESTIR DE VALLSANTA

Els monestirs cistercencs de la comarca es varen desenvolupar a l’entorn del cenobi de Vallbona.
La Regla de San Benet aconsella que «cap dels nostres monestirs han d’ésser edificat a les ciutats,
castells i viles, norma que complien tots.  Estaven integrats en la natura i ben isolats. Amb tot, recordem que al Concili de Trento es disposa que els convents de religioses siguin traslladats a llocs segurs, per tal d’evitar saqueigs i profanacions, i àdhuc comporta el seu tancament. Són altres temps que ajudaran, per les mateixes raons, a l’extinció del monestir de Vallsanta a partir de 1589.

CASTELL DE VERDÚ

La construcció del castell de Verdú  pot situar-se entre els segles XII i XIV. La torre cilíndrica té vint-i-cinc metres d'alçada per altres tans de perimetre, coronada per merlets convertits durant la guerra de succesió en finestres, mitançant uns arquets de merlet a merlet i formant al'interior un passadís cobert amb els guaites. Sota inmediat dels merlets hi ha mostres d'haverestat dotada de matacà postís de fusta, a tot l'entorn.

CASTELL DE GUIMERÀ

Sobre possibles restes anteriors  ibèriques s'aixeca la torre de guaita i defensa del castell de Guimerà.

Situada estratègicament en el límit entre l'altiplà i la carena  de la vall del  Corb,  al damunt  d'un  fit  de  roca viva,  té al seu voltant restes de recinte del castell  medieval,  ampliat en diverses fases fins  a l'extrem  de  ponent,  i relacionat a través del cementiri vell amb l'església gòtica.

CASTELL DE CIUTADILLA

L'esvelta i quasi quadrada torre, assentada sobre la roca, dóna fesomia a la silueta del castell i del poble, es dreça com elevat sentinella sobre la vall del riu Corb i és potser el més encimbellat mirador de l'Urgell.

Les primeres notícies sobre el castell són del segle XI. L'element més remarcable de la grandiosa construcció, i que avui podem contemplar amb tot l'esplendor, és la gallarda i altissima torre de l'homenatge.