La reiterada ineficiència dels serveis públics en l’àmbit del transport públic a Catalunya , “ rodalies “ , o en l’àmbit de les comunicacions telefòniques:
I àdhuc en altres àmbits que farien molt llarga l’exposició, i el fet obvi que d’aquestes accions no se’n deriva un benefici immediat per als seus autors, feia que algunes veus parlessin de sabotatge.
El sabotatge és una acció deliberada adreçada a afeblir un “Grup objectivament identificable” , una organització política, un govern, una organització o empresa mitjançant la subversió, l’obstrucció, la desmoralització, la desestabilització, la divisió, la interrupció dels serveis bàsics i/o la destrucció de material
La paraula sabotatge es va derivar de la paraula francesa sabot. A França els Esclops (sabates de fusta) es diuen sabots i s’explica que als anys 1811-1812 , els obrers d’algunes fàbriques van usar els seus sabots per a inutilitzar la maquinària, i així mostrar el seu desacord amb els amos. És a dir, van sabotejar les màquines.
La qüestió però, és esbrinar que pretendrien/pretenen els autors “ intel·lectuals “ – que tothom ubica, almenys en el cas català, a l’extrema dreta – aconseguir amb aquests actes.
Sentia una conversa en un bar que em donava una resposta “ estas cosas, con Franco no pasaban”
